L’alimentació emocional sovint sorgeix com una resposta a l’ansietat. En moments d’estrès o preocupació, el nostre cos busca consol i una de les maneres més ràpides de trobar-lo és a través del menjar.

Els aliments que solem escollir en aquests moments, com xocolates, galetes i snacks salats, tenen la capacitat de proporcionar una sensació temporal d’alleujament i plaer, però aquest alleujament és efímer i no resol l’arrel de la nostra ansietat.

L‘avorriment és un altre gran desencadenant de l’alimentació emocional. Quan no tenim res a fer o sentim que les nostres vides manquen d’emoció i propòsit, és fàcil recórrer al menjar com una forma d’omplir aquest buit.

Aquest tipus d’alimentació ens pot portar a consumir en excés, especialment aliments rics en greixos i sucres, que són els que el nostre cervell associa amb gratificació immediata.

CERCLE VICIÓS

Aquests patrons de comportament no només afecten el nostre cos, sinó també la nostra ment. Després d’un episodi d’alimentació emocional, és comú experimentar sentiments de culpa i vergonya. Ens culpem per no haver tingut l’autocontrol necessari i això pot iniciar un cicle negatiu d’autocrítica i més ansietat, perpetuant el problema.

MECANISME COMÚ

És crucial entendre que l’alimentació emocional és un mecanisme d’afrontament comú i que no estem soles en aquesta lluita. En compartir les nostres experiències i sentiments amb altres dones en un entorn de suport i lliure de judici, podem trobar formes més saludables de gestionar les nostres emocions.